19.5.09

Catalunya i el tovalló de paper

Article publicat al Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol:

Un anunci d’una marca de cervesa ven la imatge de Catalunya (tot i que utilitza sempre l’eufemisme aquí) com aquell país on els tractes es tanquen en un bar, deixant-los escrits en un tovalló de paper.
El creatiu de la campanya ha volgut transmetre la imatge d’un país mediterrani, obert, amb molta vida al carrer i on, com s’acostuma a dir, hi ha molt bon rotllo. Ja hi havia un espot anterior d’aquest producte que anava en la mateixa línia, identificant tots aquests arguments com a raons perquè un futbolista d’elit volgués viure aquí. I sí, tenim sol, mar, llum i ens agrada gaudir entre amics dels fantàstics capvespres d’estiu.
Però durant dècades Catalunya ha estat coneguda també arreu com un país de gent seriosa, rigorosa, treballadora, de confiança. Amb una certa simplificació –però sense equivocar-nos gaire- podríem dir que aquest prestigi és el fruit de l’esforç continuat de generacions per fer les coses ben fetes. A això cal sumar-hi una voluntat de la societat civil i del Govern de treballar per tal de consolidar aquesta posició de Catalunya com a referent a Espanya i a Europa.
Per això, la imatge del bar i el tovalló de paper no em convenç en absolut. He sentit dir a moltes persones que ara ja són grans que en la seva vida mai havien signat cap contracte, que amb la seva paraula n’hi havia prou. Doncs bé, això ja m’agrada més: la paraula dels nostres avis o el contracte signat i segellat amb totes les garanties. Però el tovalló de paper en un bar, de cap manera.
Catalunya hauria de reforçar la seva posició i poder ser reconeguda pel seu potencial econòmic (allò dels quatre motors d’Europa de què es parlava abans), per la seva activitat en recerca biomèdica, pel prestigi dels seus centres sanitaris, pels seus valors culturals o per la qualitat dels seus productes agroalimentaris, per citar només alguns exemples. Aquesta hauria de ser la nostra principal imatge exterior.
Tot això no vol dir renunciar al nostre caràcter de nació mediterrània. Al contrari, la manera llatina d’entendre l’oci és una característica essencial de la nostra forma de ser, que complementa altres trets definitoris de la identitat catalana. Però hi ha imatges que són molt simbòliques i el tovalló de paper ho és. Un símbol que ens apropa perillosament a allò que es coneix com a república bananera.
La campanya publicitària és extraordinària: ha creat un símbol. Però, des del meu punt de vista, equivocat.

4 comentaris:

Àlex ha dit...

A mi també em carreguen bastant aquests anuncis. N'estic fins els ous d'aquella veu en off, i d'aquell to tan impostat. Però trobo que ho analitzes com si fos una campanya publicitària de la Generalitat... i bé, la recerca biomèdica no fa vendre cerveses.

Unknown ha dit...

Efectivament, ens estan llençant per terra l'esforç de molts anys.

Àlex Figueras ha dit...

La campanya em sembla molt bona i segurament deu ajudar a vendre cerveses. Però de la mateixa manera que critiquem les botigues de souvenirs de la Rambla per vendre figures de sevillanes i barrets mexicans (per la imatge que donen), critico la imatge de país que "ven" l'anunci. Encara que no sigui una campanya de la Generalitat, està transmetent una imatge del país (o "d'aquí") que, en la meva opinió, no ens convé.

Àlex ha dit...

D'acord! Bon símil.