Alegria

L’alegria és meravellosa. És un sentiment que dóna gran plenitud. Hi ha alegries que són purs èxtasis. En canvi, no crec que l’alegria desfermada tregui el millor de nosaltres mateixos. Només cal veure les celebracions del dia 22 de desembre. Xampany, gots de plàstic i crits davant d’una administració de loteria. O les celebracions esportives. Energúmens amb la cara pintada i la panxa plena de cervesa cantant oeoeoeoeoe. Una cutrada. No crec tampoc que l’alegria –al contrari que d’altres sentiments- hagi inspirat el millor de la literatura ni de l’art.
Però bé, em sembla que els lectors es sentirien decebuts si no deixéssim anar en aquest bloc una mica d’aquella alegria boja de la nit de dissabte. Una alegria respectuosa amb els bons amics culés respectuosos (un que és tou de cor) i una alegria no tan respectuosa dedicada a totes les ànimes caritatives que en les últimes setmanes han estat utilitzant amb sorprenent freqüència el mot segona (connais pas), explicant acudits sobre suposats stages a La Molina (sí, sí, aquell tan bo d’anar a entrenar el descens, ai que em peto), explicant-me com van celebrar el gol il·legal de Kanouté, creant grups divertidíssims al fèisbuc -yo también quiero que el Español estrene campo en segunda (sic)- i d’altres moneries. A tots aquests, a determinats comentaristes radiofònics i al cor eurovisiu de l’èxit A segunda oe (que no A segona oe malgrat les permanents lliçons de catalanitat), els dedico l’alegria amb què dissabte al vespre en una casa d’Aiguafreda dos humils individus (un de petit i un de ganàpia) i fins i tot una mare culé vam celebrar l’1 a 2. Vagin també per ells les salves amb què, al més pur estil mexicà, va celebrar la victòria una persona propera i estimada, fent retronar el cel de la Vall del Congost.

(Dissabte, en plena batalla, quan un d’aquells finíssims estilistes de la pilota va deixar estès damunt del camp un dels nostres jugadors, en Gerard Piqué va tirar la pilota fora del camp i va rebre una esbroncada des de la seva pròpia banqueta. Bravo, Piqué. Al cèsar, allò que és del cèsar.)