No recordo quan era. El cas va sortir a la llum i va commocionar tothom. Una nena, l’Alba, estava a les portes de la mort a causa dels maltractaments rebuts a casa. Les administracions havien tingut indicis clars d’aquestes agressions però, entotsolades en els seus circuits burocràtics, no havien actuat. Podríem pensar en Kafka si la situació admitís algun recurs literari, però no és el cas.
Aquesta setmana ha començat el judici. Els acusats són la mare –sí, la mare- i el seu company. Per la ràdio hem pogut sentir les seves explicacions. Les seves veus. I segur que cal respectar totes les garanties i pressumpcions d’innocència, però per mi aquestes són les veus de l’horror. Les veus de l’horror més autèntic, explícit i real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada