Dissabte. El dia s’aixeca gris a Tolosa de Llenguadoc. La Garona té un color verd negrós i petrolífer. Encara no són les vuit i només alguns vianants creuen, apressats i abrigats, el Pont Nou.
Quan sortim de l’hotel comencen a obrir-se clarianes. Les botigues són tancades i hi poca gent pels carrers. Esmorzem en un cafè de la plaça del Capitoli. És aquella atmosfera tan tòpica de cafè francès, gairebé parisenc. En sortir enfilem cap a la basílica de Saint Sernin. Al carrer de Taur trobem un parell de llibreries de vell, malauradament (encara que no tothom pensa el mateix) tancades. Entro, però, en una llibreria occitana. El meu desconeixement d’aquesta cultura tan propera és absolut i això m’apena.
Al voltant de Saint Sernin –església romànica magnífica, sòbria i enorme- hi ha uns encants. Això que els francesos anomenen marché aux puces. Tot i que el lloc és ombrívol i fa un aire desagradable, ens hi passem una bona estona, mirant i remenant. Comprem un petit atlas escolar de principis del segle XX, naïf, bonic i tronat. Quatre euros.
Tornem cap al centre i caminem cap a la plaça de Saint Georges. És potser el barri més glamourós de la ciutat. Toulouse, Montpellier són ciutats que han experimentat un cert canvi en els últims anys. No fa gaire tenien un punt decadent, amb una certa brutícia als carrers. Ara tenen un aire puixant, amb barris que recorden el París més chic. Me’n vaig una estona a la Llibreria Privat mentre la Gemma passeja per les botigues. Compro un Modiano.
Ens retrobem per anar cap a la plaça Saint Etienne. La Gemma entra a la catedral mentre jo vagarejo per les quatre parades de llibres vells que hi ha al bell mig de la plaça. El sol, tímid, lluminós i agradable, no pot competir amb l’aire gèlid, arrogant i victoriós. Caminem una estona pel barri dels Carmes. Els edificis de la ciutat són realment bells, amb el clàssic maó vermell tolosà i les reixes dels balcons de ferro treballat. No et cansaries de passejar-t’hi. Definitivament m'agraden aquest tipus de ciutats i ja planejo una futura escapada a Bordeus.
Al final, tornem a la plaça Saint Georges i entrem a dinar en una mena de saló de te. Té una decoració falsa molt segle XVIII i el públic és majoritàriament femení. És ple a vessar. De fet, tota la plaça, terrasses incloses, és plena de gent dinant o prenent alguna cosa. Hi trobo a faltar el vell carroussel que hi havia al mig, girant i girant cap al passat.
Havent dinat, passegem una estona més pels carrers del centre i ens dirigim a l’Hotel d’Assézat, un curiós palau d’estil una mica flamenc que alberga la Fundació Bemberg. La col·lecció de pintura és magnífica, amb uns quants canalettos i guardis, una colla de retrats de Cranach i Clouet, un de Hooch, impressionistes, fauvistes i tota una sala de Bonnard. M’agraden aquests museus petits, que no arriben a embafar.
Cap a les cinc, deixem Toulouse i agafem el cotxe cap a Gaillac i Castelnau de Montmiral. Farem nit a Mayragues.
M'ha agradat aquest bonic fotoblog sobre la ciutat de Toulouse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada