Dijous 7 d'agostEns llevem a una hora prudencial per poder ser a les llibreries tot just obrin. Hem d’aprofitar el dia que passarem a Hay. Des de la finestra de l’habitació es veu, per damunt dels arbres que voregen el riu Wye, la silueta del poble, coronada per un castell de formes inusuals. El cel és mig ennuvolat, i durant el dia anirà alternant sol, boires i petits ruixats. Un temps típicament britànic.
Per esmorzar ens espera també un clàssic desdejuni anglès. Espero no oblidar-me de res, perquè la llista és llarga: bacon, salsitxes, xampinyons, mongetes, torrades i, a escollir, un ou de gallina o d’ànec (o millor dit, d’ànega). L’Àlex, més llançat, opta per l’ànega, jo per la gallina de tota la vida. Tot això ho acompanyem de fruita, suc de taronja, iogurt i te o cafè. Res de torradetes amb mantega, melmelada, crusanets o d'altres menudències d’aquestes. Un esmorzar com Déu mana i que Déu salvi a la reina.
En sortir, veiem com els prats de la casa baixen suaument fins al riu. Les gallines s’hi passegen amb tota llibertat. En el món gallinaci també hi ha desigualtats: mentre la majoria s’amuntega en galliners fastigosos, l'aristocràcia paona per prats d’un verd calm i viu. I mentre les gallines escollides passegen pel seu Ascott particular, uns cignes neden en les aigües obscures del Wye com estudiants de Cambridge entrenant-se per la gran regata.
Travessat el riu, arribem al poble, que és realment molt bonic. Cases amb bigues de fusta a la façana, edificis vagament georgians, un antic mercat cobert, la torre del rellotge, carrerons amb botiguetes agradables. Donaria per passejar-s’hi vagarosament si no estiguéssim seriosament afectats per la bogeria dels llibres vells. Una bogeria que assolirà avui nivells insospitats.
Cal dir que a partir d’aquí, una crònica detallada esdevindria molt monòtona, amb contínues entrades i sortides de llibreries, inventaris del contingut dels estants, detalls d’obres i edicions, valoracions de preus... Ens ho estalviarem i el cronista detallarà només alguns aspectes que considera d’especial interès:
1) La impossibilitat d’abastar totes les llibreries: n’hi ha trenta, algunes d’elles especialitzades (llibres infantils, crim i novel·la negra, poesia...) i estem parlant sempre de llibres vells i usats.
2) La variadíssima oferta de llibres sobre les temàtiques més concretes i especialitzades: vaig arribar a veure una secció sobre història de Rússia i dels països de l’Est o una altra sobre llibres de tennis.
3) La honesty bookshop del castell, consistent en estanteries plenes de llibres a baix preu, en què el comprador s’emporta el llibre que li interessa i deixa en una guardiola els diners que costa.
Per esmorzar ens espera també un clàssic desdejuni anglès. Espero no oblidar-me de res, perquè la llista és llarga: bacon, salsitxes, xampinyons, mongetes, torrades i, a escollir, un ou de gallina o d’ànec (o millor dit, d’ànega). L’Àlex, més llançat, opta per l’ànega, jo per la gallina de tota la vida. Tot això ho acompanyem de fruita, suc de taronja, iogurt i te o cafè. Res de torradetes amb mantega, melmelada, crusanets o d'altres menudències d’aquestes. Un esmorzar com Déu mana i que Déu salvi a la reina.
En sortir, veiem com els prats de la casa baixen suaument fins al riu. Les gallines s’hi passegen amb tota llibertat. En el món gallinaci també hi ha desigualtats: mentre la majoria s’amuntega en galliners fastigosos, l'aristocràcia paona per prats d’un verd calm i viu. I mentre les gallines escollides passegen pel seu Ascott particular, uns cignes neden en les aigües obscures del Wye com estudiants de Cambridge entrenant-se per la gran regata.
Travessat el riu, arribem al poble, que és realment molt bonic. Cases amb bigues de fusta a la façana, edificis vagament georgians, un antic mercat cobert, la torre del rellotge, carrerons amb botiguetes agradables. Donaria per passejar-s’hi vagarosament si no estiguéssim seriosament afectats per la bogeria dels llibres vells. Una bogeria que assolirà avui nivells insospitats.
Cal dir que a partir d’aquí, una crònica detallada esdevindria molt monòtona, amb contínues entrades i sortides de llibreries, inventaris del contingut dels estants, detalls d’obres i edicions, valoracions de preus... Ens ho estalviarem i el cronista detallarà només alguns aspectes que considera d’especial interès:
1) La impossibilitat d’abastar totes les llibreries: n’hi ha trenta, algunes d’elles especialitzades (llibres infantils, crim i novel·la negra, poesia...) i estem parlant sempre de llibres vells i usats.
2) La variadíssima oferta de llibres sobre les temàtiques més concretes i especialitzades: vaig arribar a veure una secció sobre història de Rússia i dels països de l’Est o una altra sobre llibres de tennis.
3) La honesty bookshop del castell, consistent en estanteries plenes de llibres a baix preu, en què el comprador s’emporta el llibre que li interessa i deixa en una guardiola els diners que costa.
4) Les boniques edicions de principis del segle XX de clàssics de la literatura anglesa, presents a gairebé totes les llibreries, però especialment a Addyman books i a Hay-on-Wye Booksellers (vam arreplegar alguna Jane Austen, Kipling, Brontë, Stevenson i també una primera edició de Virginia Woolf a molt bon preu).
5) L'expressió contrariada d'un llibreter especialitzat en ciències naturals quan li vaig demanar si tenien llibres de caça de becades per al meu nebot. Es veu que no simpatitzava gaire amb la caça, el noi: We are not very keen on hunting, in fact – em va dir educadament i em vaig sentir una mica Borat).
6) L’edició popular d’Alícia al país de les meravelles, amb dibuixos de John Tenniel, que vaig trobar.
7) L’infructuós regateig amb una llibretera per endur-me els cinc volums de British birds de finals del XIX, plens de bonics gravats d’ocells (la flema britànica va imposar-se a una combinació de gasiveria catalana i xerrameca llatina que va resultar del tot infructuosa. Tamudo va estrellar-se contra la fèrria defensa del Manchester United).
8) Els petits tresors a baix preu que apareixien aquí i allà, i especialment al soterrani de The sensible bookshop. Llibres de viatges molt interessants a una lliura.
5) L'expressió contrariada d'un llibreter especialitzat en ciències naturals quan li vaig demanar si tenien llibres de caça de becades per al meu nebot. Es veu que no simpatitzava gaire amb la caça, el noi: We are not very keen on hunting, in fact – em va dir educadament i em vaig sentir una mica Borat).
6) L’edició popular d’Alícia al país de les meravelles, amb dibuixos de John Tenniel, que vaig trobar.
7) L’infructuós regateig amb una llibretera per endur-me els cinc volums de British birds de finals del XIX, plens de bonics gravats d’ocells (la flema britànica va imposar-se a una combinació de gasiveria catalana i xerrameca llatina que va resultar del tot infructuosa. Tamudo va estrellar-se contra la fèrria defensa del Manchester United).
8) Els petits tresors a baix preu que apareixien aquí i allà, i especialment al soterrani de The sensible bookshop. Llibres de viatges molt interessants a una lliura.
9) Els meravellosos llibres infantils victorians, plens d'il·lustracions, algunes de Beatrix Potter o d'Arthur Rackham.
9)L’interès per llibres de temàtica molt diversa que derivava en frustració per no poder abastar-ho tot i que feia que de vegades miressis una estanteria amb cada ull, com quan Nacho Cano tocava dos teclats alhora.
10) La satisfacció de trobar llibres que saps que agradaran a d’altres persones.
Tot això i molt més fou el dia a Hay-on-Wye. A les sis de la tarda estàvem morts però amb ganes de fer més coses que explicarem en el proper capítol.
(Mentre no arribin les lomografies de l’Àlex, continuaré utilitzant fotos digitals (ecs!) pròpies.)
9)L’interès per llibres de temàtica molt diversa que derivava en frustració per no poder abastar-ho tot i que feia que de vegades miressis una estanteria amb cada ull, com quan Nacho Cano tocava dos teclats alhora.
10) La satisfacció de trobar llibres que saps que agradaran a d’altres persones.
Tot això i molt més fou el dia a Hay-on-Wye. A les sis de la tarda estàvem morts però amb ganes de fer més coses que explicarem en el proper capítol.
(Mentre no arribin les lomografies de l’Àlex, continuaré utilitzant fotos digitals (ecs!) pròpies.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada