28.4.08

Sobre els graffiti

No m’agraden els graffiti. En general els trobo agressius a la vista i no combrego amb la seva estètica. Reconec que alguns d’ells requereixen el seu esforç i tenen el seu mèrit. Però és un mèrit semblant al de construir una rèplica de la Torre Eiffel amb escuradents o de la Sagrada Família amb pedretes de riu, tal com fan algunes persones. Molta feina per un resultat que no valia la pena. Però esclar, no és el mateix ser un jubilat de Sant Fruitós del Bages que un artista contracultural de Brooklyn. No és el mateix guardar les teves maquetes a casa que exposar unes pintades a la vista de tothom. I no és el mateix dir que l’avi perd el temps que no que t’agraden més les parets blanques que plenes de dibuixots generalment horrorosos.
Segurament no hauria escrit aquesta entrada si no m’hagués trobat amb la situació d’haver de viatjar en el vagó d’un tren de rodalies absolutament pintat de graffiti. I quan dic absolutament vull dir del tot, vidres inclosos. M’agrada viatjar en tren amb un mínim de comoditat. No demano massa, només seure, llegir i poder mirar per la finestra, com feia Machado en els seus vagons de tercera. L’estructural incapacitat i menfotisme de Renfe a l’hora de dimensionar els trens a la demanda, m’obliga moltes vegades a viatjar dret i apretat, i això ja m’emprenya bastant ja que m’impedeix llegir. Només em faltava que uns senyors artistes del graffiti acabessin amb la transparència de les finestres i ens neguessin el bé bàsic de la llum del sol i el gaudi del paisatge. Segurament ens volen redimir i ens posen noves dificultats perquè ens alliberem de les nostres cadenes i trenquem amb el sistema, no viatjant mai més amb mitjans opressius. Els agraeixo l’esforç però, com a individu independent, preferiria decidir per mi mateix i, a aquests pintors de trens, els suggeriria que fessin gala del seu perfil contracultural d’altres formes. Per exemple, disparant els seus esprais cap a una determinada part de la seva anatomia.
Òbviament, no tots els graffiters són així però n’hi ha uns quants que fan pagar justos per pecadors.

3 comentaris:

ARP ha dit...

De acuerdo totalmente en tu queja: deberían ir a la cárcel los que tapan las ventanas de los trenes (me estoy acordando del tren de cercanías entre Premiá y Barcelona, siempre al lado del mar).
Me ha hecho ilusión ver el nombre de Bages: pasé por ahí en una excursión a Cardona y Solsona, y era una zona de la que guardo buen recuerdo (aunque no dejó ni huella en el blog, aunque sí del tren de cercanías.

Anònim ha dit...

En principi, no volem llençar cap missatge, només volem que el nostre nom es vegi per tot arreu, a més, crec que el graffiti als trens es una forma més d'expressar-se i d'art, perquè arriscar-se a ser detingut per els vigilants o policia de l'estació per només expressar-te, crec que té molt de mèrit. Per la meva part, el graffiti als trens és una cosa que espero veure sempre, no m'agraden els trens sense pintura, amb graffitis els trens es veuen més decorats, jo pinto graffiti, i creu-me, que si hu fesis, quan veus un tren pintat a tu se te'n fot que l'hagin pintat, pero, jo es que es indescriptible el que sento per dir-ho d'alguna manera flipo cada vegada que en veig un i segons de qui sigui penso "que cabrooon com se'ls curra" i això m'agrada molt, veure que la gent esta activa i encara hi ha gent que lluita per mantenir el graffiti. Senyors crec que teniu graffiti als trens per estona, cada vegada es més fàcil pintar-los.

Àlex Figueras ha dit...

Benvolgut anònim,

En primer lloc, gràcies per visitar aquest bloc.
La discussió podria ser molt llarga, però em limitaré a contestar només dues coses.
Una. A mi no se me'n fot veure un tren pintat, perquè viatjo amb ell i em molesta està tancat en una "capsa" sense llum i això és el que aconsegueixen els que pinten els trens, finestres incloses.
Segona. En qualsevol forma d'expressió artística (escrita, plàstica...) sempre considero que, per sobre del dret a expressar-se, hi ha el dret de les altres persones a sentir-se respectades i, per tant, no m'agraden les expressions que puguin agredir els altres, ja sigui visualment, auditivament,....
Una salutació cordial