4.4.08

Encara més Brassens

Una nova versió lliure d'una de les cançons més conegudes de Brassens:

Aquesta és la lletra original:

Le parapluie

Il pleuvait fort sur la grand-route
Ell' cheminait sans parapluie
J'en avais un, volé, sans doute
Le matin même à un ami
Courant alors à sa rescousse
Je lui propose un peu d'abri
En séchant l'eau de sa frimousse
D'un air très doux, ell' m'a dit " oui "

Un p'tit coin d'parapluie
Contre un coin d'paradis
Elle avait quelque chos' d'un ange
Un p'tit coin d'paradis
Contre un coin d'parapluie
Je n'perdais pas au chang', pardi

Chemin faisant, que ce fut tendre
D'ouïr à deux le chant joli
Que l'eau du ciel faisait entendre
Sur le toit de mon parapluie
J'aurais voulu, comme au déluge
Voir sans arrêt tomber la pluie
Pour la garder, sous mon refuge
Quarante jours, quarante nuits

Un p'tit coin d'parapluie
Contre un coin d'paradis
Elle avait quelque chos' d'un ange
Un p'tit coin d'paradis
Contre un coin d'parapluie
Je n'perdais pas au chang', pardi

Mais bêtement, même en orage
Les routes vont vers des pays
Bientôt le sien fit un barrage
A l'horizon de ma folie
Il a fallu qu'elle me quitte
Après m'avoir dit grand merci
Et je l'ai vue toute petite
Partir gaiement vers mon oubli

Un p'tit coin d'parapluie
Contre un coin d'paradis
Elle avait quelque chos' d'un ange
Un p'tit coin d'paradis
Contre un coin d'parapluie
Je n'perdais pas au chang', pardi

I aquesta és la meva versió:

El paraigua

Plovia fort a la gran plaça
Ella venia sense paraigua
Jo en tenia un de bona raça
Que em guardava de tota aigua
Corrent gentil al seu rescat
Vaig proposar-li de venir amb mi
Tot assecant-se i de bon grat
Amb veu ben dolça em va dir “sí”

Un paraigua feliç
Esdevingué un paradís
Ella tenia tot l’aire d’un àngel
Esdevingué un paradís
El meu paraigua feliç
Semblava que el temps em fugís

Tot fent camí, amb gran tendresa
Sentíem junts el gran brogit
De caure l’aigua amb tota fermesa
Sobre el paraigua beneït
Hagués volgut, com al diluvi
Viure una pluja fins l’infinit
Per protegir-la com un bon nuvi
Quaranta dies, quaranta nits

Un paraigua feliç
Esdevingué un paradís
Ella tenia tot l’aire d’un àngel
Esdevingué un paradís
El meu paraigua feliç
Semblava que el temps em fugís

Però és ben sabut, de nit o dia
Tot té un destí molt ben escrit
El seu camí també el tenia
Amb gust amarg en el meu pit
Ella ha marxat qui sap a on
Després d’haver-m’ho agraït
I jo m’he vist tot sol al món
Fugint ella cap a l’oblit

Un paraigua feliç
Esdevingué un paradís
Ella tenia tot l’aire d’un àngel
Esdevingué un paradís
El meu paraigua feliç
Semblava que el temps em fugís