8.2.07

Trobada curiosa

Ahir, sortint de la feina, em vaig trobar amb un d’aquests personatges que han quedat exclosos de la societat per alcoholisme, malaltia mental o ves a saber per què. Ja l’havia vist moltes vegades pel barri, rient o parlant sol, però ahir per primera vegada em va dirigir la paraula per demanar-me un duro. Li volia dir que els duros ja no existeixen però per acabar abans li vaig dir que no en tenia.
Llavors em va etzibar un: “¿Sabes para qué lo quiero? Para tomarme una cerveza”.
Jo m’esperava alguna història trista, falsa per descomptat, però davant la gran sinceritat de la resposta em vaig sentir desarmat i li vaig donar un euro. Llavors em va preguntar què feia el meu germà i davant la meva cara de sorpresa em va interrogar: “¿No tienes hermanos?”. L’absurditat de la situació anava in crescendo però no em vaig estar de contestar-li: “Sí, tengo hermanos, y están bien, pero me parece que no los conoces”.
A continuació em va preguntar, sempre amb cara de felicitat i mig burleta “cómo tenía las manzanas este año”. Més cara d’estupefacció per part meva. Però ell va continunar: “Pero manzanas puedo comer, ¿verdad? ¿Blancas o rojas?”. Li vaig dir que sí, “que comiera lo que quisiera” i aquí vaig donar per acabada la conversa. Quan ja m’escapava, va abordar un altre vianant indefens i, tot senyalant-lo, em va dir: “Mira, ha ido al peluquero”.
Un cop lliure, no vaig poder deixar de pensar en el seu somriure burleta i em va quedar el dubte de si tot plegat no era una comèdia i l’individu en qüestió no tenia res de boig. En qualsevol cas, va arreplegar un euro per una cervesa.

2 comentaris:

Àlex ha dit...

Ahir el meu pare es va creuar, pel Passeig de Gràcia, amb un individu que anava, excepte un parell de sabates, totalment despullat. Devia tenir uns setanta anys i duia el cos tatuat de dalt a baix. Passejava com si tal cosa, l'aire content, sense símptomes de fred ni de pudor.

Àlex Figueras ha dit...

Aquest individu també el vàrem veure, dissabte passat, al mateix Passeig de Gràcia.