Al voltant de Josep Pla

Fa 25 anys que va morir Josep Pla i al seu voltant continuen les polèmiques estèrils, les capelletes, les rivalitats, els estudis indigeribles, el “jo el coneixia millor que ningú”, el “jo l’he llegit millor que tu”, etcètera, etcètera.
Estic llegint ara Les preguntes pendents de Josep Pla, de Xavier Febrés, i hi ha moments en què sento un autèntic vertigen davant de tot el que allí s’explica. Disputes entre branques de la família (amb retrets econòmics inclosos), enfrontaments polítics de poble, querelles i denúncies diverses, insults entre editor i biògrafs, xafarderies infames sobre l’escriptor que veuen la llum,...
Davant de tot això, més que mai, m’aferro com a un salvavides a l’obra de Josep Pla, a les seves pàgines i a la seva literatura. I cada cop m’interessa menys la seva vida, els estudis biogràfics escrits des de tots els angles possibles i les interpretacions dels experts.
Hi ha dues maneres de mirar una papallona: gaudint dels seus colors, el seu vol, la seva fragilitat,... o bé mirar-la amb lupa, estudiar les seves potes, les antenes, els pigments que li donen color, comprovar si comença a volar a les sis del matí o a les dotze del migdia, analitzar què menja,... Potser és una visió simplista però jo gaudeixo de la literatura com miraria volar una papallona i sense entrar en les disseccions d’un entomòleg. Ja sé que són necessaris, però em cansen els estudiosos de la literatura que semblen llegir amb el bisturí i les pinces de dissecció a la mà. I, en el cas de Pla, vistos els resultats, em cansen doblement.