Apunt sobre el Maestrat

Hem passat uns dies al Maestrat, al límit entre les províncies de Castelló i Teruel. Quina bellesa tenen aquests pobles adustos i austers! I quina sonoritat tenen els seus noms: Cantavieja, Mirambel, Tronchón, Iglesuela del Cid.
El paisatge és dur, sec, agrest. Hi ha pocs arbres: algunes alzines centenàries, ametllers encara nus, comptats roures majestuosos i petits bosquets de pins. Regnen, en canvi, les mates baixes i llenyoses, com l’espígol i la farigola, que desprenen amb generositat el seu aroma mediterrani. Per tot arreu, infinits murs de pedra seca, fruit de l’esforç de generacions llunyanes, llueixen daurats al sol. El cel és blau, pur, límpid. Queda una mica de neu a les muntanyes, una neu també seca, que més que fondre’s s’esmicola.
Els pobles són bells; no han patit les agressions de la construcció moderna (qui diu moderna vol dir dels últims cinquanta anys). Possiblement la pobresa i l’abandonament els hagin salvat. És ben trist que la bellesa hagi d'anar unida a la pobresa.
El país està despoblat. Que llunyana sembla la nostra Catalunya urbana i densa. Són dos móns diferents. Aquí seríem feliços? – ens preguntem. Ens agradaria aquesta vida? – afegim. Preguntes de difícil resposta. La literatura està plena de referències a la felicitat aliena, en contraposició a la pròpia. Andrés Trapiello sempre veu la felicitat en formes de vida allunyades de la seva, més simples i més pures, i Pessoa ens deixà uns versos d’una gran contundència:

A l’esquerra, més enrera, el casalot, modest, més que modest.
Allà la vida hi deu ser feliç, només perquè no és la meva.

No sé si seríem més feliços a Mirambel que a Barcelona, a Cantavieja que a Aiguafreda. No sé si, acostumats a la nostra forma de vida, podríem viure plàcidament en aquest racó del Maestrat. Però el que sí que tinc clar és que en aquests pobles oblidats tot ha de ser més simple, més clar, menys complicat. Amb això no vull dir que la vida hagi de ser més fàcil; ben al contrari, estic segur que la vida en aquestes terres és difícil i requereix lluita. Però aquí la vida ha de ser també més simple, més allunyada de les complicacions absurdes que constitueixen el nostre dia a dia.